Invasores

El nombre d'invasores arreu del món ha augmentat de forma continua al llarg dels anys, i de forma més accelerada els darrers 200 anys. Un article acabat de publicar a Nature http://www.nature.com/articles/ncomms14435 mostra aquest augment, que lluny de frenar-se continua accelerant-se contínuament. Entre les causes que expliquen aquesta acceleració en la translocació d'espècies i que ja afecta prop de 16.000 espècies, destaquen els freqüents desplaçaments de grups humans, que les transporten espècies des dels llocs que visiten, però per sobre de tot, la comercialització de plantes i animals i la manca d'una estricta legislació sobre comerç internacional d'espècies vives, sovint sotmesa a legislacions contradictòria en els diversos països.
El conreu i manteniment d'espècies vegetals invasores en molts espais urbans i periurbans podria ser resolt amb més conscienciació a les Administracions Públiques sobre els greus danys que aquestes espècies provoquen entre la biocenosi autòctona. Utilitzar el pressupost public per mantenir jardins que actuen com a focus i reservori genètic d'espècies al·lòctones no és el més adequat, en especial quan la legislació, escassa però existent, ja indica que cal fer amb espècies.

Pel que fa a la fauna, la legislació estableix l'obligatorietat de l'esterilització dels exemplars, així com sistemes apropiats d'identificació o marcatge (tatuatge, cròtal, microxip, anellament i registre veterinari), i sol·licitaran la signatura d'una declaració responsable pel propietari que s'ajustarà a la definició inclosa en l'article 71.bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Els propietaris hauran d'informar amb caràcter immediat de l'alliberament accidental d'aquests exemplars i no podran comercialitzar, reproduir, ni cedir aquests exemplars.
En el cas dels vegetals:
"Els exemplars de les espècies de plantes incloses en el catàleg en possessió de particulars o ubicats en parcs urbans, jardins públics o jardins botànics, adquirits abans de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret, podran seguir sent mantinguts pels seus propietaris, localitzats en recintes enjardinats, amb límits definits, i sempre que els exemplars no es propaguin fora d'aquests límits. En aquest supòsit, els posseïdors d'adoptar mesures de prevenció adequades per evitar la propagació dels citats exemplars al medi natural o seminatural i no podran comercialitzar, reproduir ni cedir els exemplars. En el cas d'aquells exemplars d'espècies del catàleg localitzats en parcs o jardins públics, especialment els localitzats en el domini públic hidràulic, les administracions competents s'eliminaran progressivament, en els casos en què estigui justificat, aquestes espècies.

És important identificar i localitzar els individus d'espècies invasores, en espais públics o privats, amb l'objectiu de poder actuar correctament per frenar aquestes invasions, que posen en perill les nostres espècies i suposen elevats costos en la correcció dels danys econòmics que suposen. menos ↑